ANY LITÚRGIC

• EL CALENDARI LITÚRGIC:

El calendari litúrgic, relacionat amb els cicles del sol i la lluna, serveix per situar les diferents festes que celebra la litúrgia cristiana al llarg i que es distribueixen en diversos períodes.

1.- L’any litúrgic s’inicia amb el temps d’Advent, que comença el diumenge següent a la festa de Crist Rei. L'Advent és un temps que dura quatre diumenges per preparar el naixement del fill de Déu.

2.- El temps de Nadal s'allarga des del 25 de desembre, festa del naixement de Jesús a Betlem, fins al dia 6 de gener, festa de l’epifania del Senyor.

3.- El temps de durant l’any comença el 7 de gener i perdura fins al dimecres de Cendra.

4.- El temps de Quaresma és un temps de penitència que s'inicia amb el dimecres de Cendra i consta de 6 diumenges amb les seves corresponents setmanes. El temps de Setmana Santa comença amb el Diumenge de Rams i acaba el dissabte anterior a la Pasqua de Resurrecció, són els dies de la passió i mort de Jesús a la Creu.

5.- El temps de Pasqua comença el diumenge de Resurrecció, una festa mòbil que sempre es celebra el diumenge posterior al primer pleniluni de l'equinocci de primavera. Comprèn 7 setmanes i finalitza amb el diumenge de Pentecosta, també conegut com a Pasqua Granada.

6.- El temps de durant l'any es reprèn l'endemà de la festa de Pentecosta i dura fins al final de l’any litúrgic.

L'esglèsia càtolica celebra l'obra salvadora del Senyor en dies determinats al llarg de l'any. L'any litúrgic representa la celebració actualitzada de les etapes més important d'aquest pla salvador. Cada setmana, el diumenge, commemora la seva resurrecció, i una vegada cada any la celebra especialment, juntament amb la seva passió, en la màxima solemnitat de la Pasqua. La Pasqua és més important de les festes cristianes; des de l'any 325 se celebra el diumenge següent a la lluna plena després de l'equinocci de primavera, i a partir d'aquesta data s'organitza el calendari de l'any litúrgic.

L'any litúrgic s'inicia el primer diumenge d'Advent que s'escau normalment a finals del mes de novembre o a principis de desembre i acaba la setmana 34 del Temps Ordinari. Es fonamenta en dos ritmes que es completen entre si:

• Propi del Temps: que segueix els Misteris de Crist: Advent, Nadal, Quaresma, Pasqua i Temps Ordinari.
• Propi dels Sants: que recull les celebracions fixes en el calendari de la Mare de Déu i els Sants.

El denominador comú de tots dos és la celebració del Misteri de Crist.

• Advent: 4 setmanes. Ornaments morats.
• Nadal: des de la nit del 24 de desembre fins a la festivitat del Baptisme del Senyor. Ornaments blancs.
• Quaresma: des del dimecres de Cendra al dijous Sant al matí. Ornaments morats, excepte el diumenge de Rams, que són vermells.
• Pasqua:

- Dijous Sant. Ornaments blancs

- Divendres Sant. Ornaments vermells.

- Dissabte Sant. Ornaments vermells (per a la litúrgia de les Hores)

- Diumenge de Pasqua: Vetlla Pascual i diumenge de Pasqua. Ornaments blancs.

- Cinquantena Pasqual: Des del diumenge de Pasqua (ornaments blancs), fins al diumenge de Pasqua de Pentecosta ( Ornaments vermells).

• Temps Ordinari: 33 o 34 setmanes que acaben en el Diumenge de Crist Rei. Ornaments verds.

SIGNIFICAT DELS COLORS:

El significat dels colors és en moltes ocasions fruit d'interpretacions dels diversos autors i fetes a posteriori al seu ús litúrgic. En cap cas són oficials.

• Verd: simbolitza l'esperança. És emprat durant el Temps Ordinari, entre el Nadal i la Quaresma, i des de Pentecosta fins a l'Advent.
• Morat: simbolitza la preparació espiritual. Es fa servir, a excepció de les solemnitats que se celebrin en aquests períodes, durant l'Advent i la Quaresma. També es fa servir per al sagrament de la Reconciliació i, en general, en tota mena d'actes penitencials. Des de la reforma litúrgica de Pau VI també es fa servir per als difunts.
• Rosa: representa una relaxació del rigor penitencial, i es fa servir a la missa del diumenge Gaudete  i del diumenge Laetare  per indicar la proximitat de Nadal i de Pasqua, respectivament.
• Blanc: simbolitza la pau i l'alegria, així com la virtut de la fe. Es fa servir en els moments principals del calendari litúrgic.
• Blau cel: simbolitza la puresa i la virginitat, i es fa servir per la solemnitat de la Immaculada Concepció, tot i que també pot fer-se servir per a altres festes de la Mare de Déu. Només es fa servir a Espanya.
• Vermell: simbolitza la sang del martiri i la força de l'Esperit Sant; a més de referir-se a la virtut de la caritat. Es fa servir principalment a les festes de la Passió del Senyor, així com els dies del Triduum Pasqual; a les festes de l'Esperit Sant o a les festes dels Sants Màrtirs. A la Santa Seu es fa servir com a color de dol pels funerals del Papa o d'un cardenal.
• Negre: simbolitza el dol, i es feia servir a les celebracions d'exèquies i als enterraments, quedant ara com un ús potestatiu després de la reforma litúrgica de Pau VI i s'ha substituït pel morat, més adient segons les teologies del Vaticà II.

L'Advent:

L'Advent és el primer període de l'any litúrgic cristià, que consisteix en un temps de preparació espiritual per a la celebració del naixement de Jesús. La seva durada sol ser de 22 a 28 dies, atès que l'integren necessàriament els quatre diumenges més pròxims a la festivitat de la Nativitat però, en el cas de l'Església ortodoxa, l'Advent s'estén per 40 dies, des del 28 de novembre fins al 6 de gener.

Els fidels cristians consideren l'Advent com un temps de pregària i de reflexió caracteritzat per l'espera vigilant, és a dir, temps d'esperança i de vigília, de penediment, de perdó i d'alegria. A l'Església ortodoxa, l'Advent inclou com a nota particular una abstinència estricta de certs aliments, que es torna en un dejuni estricte en el cas de l'Església ortodoxa copte

Amb particularitats litúrgiques pròpies, pràcticament totes les Esglésies cristianes històriques celebren aquest temps: l'Església catòlica apostòlica romana, l'Església catòlica apostòlica ortodoxa, la Comunió Anglicana, les esglésies protestants, l'Església ortodoxa copta, entre d'altres.

Durant l'Advent, es col·loca en les esglésies i també en algunes llars una corona de branques de pi, anomenada corona d'Advent, amb quatre espelmes, una per cada diumenge d'Advent. Hi ha una petita tradició d'advent: a cadascuna d'aquestes quatre espelmes s'assigna una virtut que s'ha de millorar durant aquesta setmana, per exemple: la primera, l'amor; la segona, la pau; la tercera, la tolerància i la quarta, la fe.

Els diumenges d'Advent, la família o la comunitat es reuneix entorn de la corona d'Advent. Després, es llegeix la Bíblia i es fa alguna meditació. La corona es pot portar al temple per ser beneïda pel sacerdot.

Característiques Advent:

• Començament: L'Advent és el començament de l'any litúrgic, i comença el diumenge següent de la festa de Jesucrist.
• Fi: Advent ve d'"adventus", o sigui, vinguda, arribada, proper al 30 de novembre i acaba el 24 de desembre. Forma una unitat amb Nadal i l'Epifania.
• Color: La litúrgia en aquest temps és morada.
• Sentit: El sentit de l'advent és avivar en els creients l'espera del Senyor.
• Duració: Dura 4 setmanes.
• Parts: Es pot parlar de 2 parts en l'advent:

1- des del primer diumenge fins al 16 de desembre, amb marcat caràcter escatològic, mirant la vinguda del Senyor al final dels temps;

2- des del 17 de desembre al 24 de desembre, és l'anomenada "Setmana Santa del Nadal" i s'orienta a preparar més explícitament la vinguda de Jesucrist, en la història del Nadal.

• Personatges: les lectures bíbliques d'aquest temps d'advent estan tretes sobretot del Llibre d'Isaïes; també es recullen els passatges més profètics de l'Antic Testament assenyalant l'arribada del Messies. Isaïes, Joan Baptista i Maria de Natzaret són els models de creients que l'Església ofereix als fidels per preparar la vinguda de Jesús.

SIMBOLISME DE LA CASTANYADA I HALLOWEEN:

CASTANYADA:

La Castanyada és una festa popular dels Països Catalans, tot i que en molts llocs s'ha perdut a diferència de Catalunya, que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la castanyada és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). Com el halloween dels països anglosaxons, o el Magosto de les terres asturianes, lleoneses o gallegues; la castanyada catalana prové d'una antiga festa ritual funerària.

- Història:

La castanyada s'origina a finals del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menjars com llegums i fruita seca i els pans votius de l'oferta als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets o panellons. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.

- Figura de la Castanyera:

Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abrigar i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer, amb faldilles de sargil molt amples i folrades, amb davantal de cànem i llana. Al cap duien una caputxa de llana, la duien lligada al coll. El bagatge de les castanyeres era també ben diferent del d'ara. Empraven fogons de terrissa semblants a una copa, i així eren anomenats. Donaven vuit castanyes per un "quarto", equivalent a tres cèntims de la nostra moneda.

      

- La festa:

En els dies compresos entre l'1 de novembre, dia de Tots Sants i l'11 de novembre, dia de Sant Martí, se sol celebrar aquesta festa on no falten les castanyes torrades al foc, el vi nou i els xoriços.
La festa consisteix a realitzar una foguera i, un cop hi ha brases, s'hi col·loca a sobre un cilindre metàl·lic amb forats a la base, anomenat tambor. Sobre aquest recipient, s'estenen les castanyes a les quals prèviament se'ls ha realitzat un tall en un extrem perquè no saltin o explotin. Un cop rostides es pelen i es mengen.
És comú ensutjar la cara amb les restes de la foguera, saltar les fogueres ja que porta sort així com realitzar diferents jocs tradicionals, explicar contes i cantar cançons populars.

HALLOWEEN:

Halloween és una festivitat tradicional heretada de les celebracions d'origen celta, que s'ha estès ràpidament arreu del món i, en especial, pels països anglosaxons. Amb l'arribada del cristianisme es va establir el primer dia de novembre com a Dia de Tots Sants. En aquell moment, el 31 d'octubre es va convertir en “All Hallows Eve”, d'on va sortir la paraula Halloween.

Moltes de les tradicions de Halloween es van convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos portaren als Estats Units en el segle XIX. A partir d'aquí, la tradició, per la colonització cultural dels Estats Units d'Amèrica, es va començar a estendre per la resta del món, i fins i tot ha arribat a absorbir els costums que portava associats el Dia de Tots Sants, passant alguna de les seves tradicions a la vigília.

Una de les tradicions més estesa és la del Trick or treat ("broma o regal"). Els nens, disfressats per l'ocasió, van de casa en casa demanant petits regals tals com llaminadures fent la pregunta «trick or treat?». El trick («broma») és una lleu amenaça de dur a terme alguna trapelleria contra els propietaris de la casa si no es dóna cap treat («regal»).

    

- Etimologia:

Origen cristià

La paraula "Halloween" és al voltant de l’any 1745 i és d'origen cristià. La paraula "Halloween" significa "nit santa". Ve d'un terme escocès per All Hallows' Eve (la vigília del Tots Sants). Amb el temps, "(All) Hallow (s) Eve (n)" es va convertir en "Halloween". Encara que la frase "All Hallows" es troba en anglès antic, "All Hallows' Eve" en si mateixa no es veu fins a 1556.

Origen celta

Hi ha una altra versió que diu que la paraula Halloween pertany a la cultura celta, per tant és anterior a la llengua anglesa. Segons una llegenda el Halloween es va originar a les actuals terres irlandeses. Fa molts anys hi havia un rei celta que decorava l'entrada de la seva residència amb els caps tallats i enclavats en pals dels seus enemics vençuts en batalla. Els celtes creien que el cap era l'habitacle de l'ànima i no enterrar el cap era una falta greu de respecte. Però l'objectiu d'aquest rei no era només demostrar que no tenia por dels seus enemics. Un cop penjats els caps permetia que les aus rapinyaires es mengessin els ulls i la carn, i quan ja no en quedava més que el crani el feia servir de llanterna. Temps més tard van arribar a aquelles terres uns monjos que van convertir al cristianisme els irlandesos i els van convèncer que no estava bé vantar-se d'haver matat, ni que fos dels enemics. Als caps se'ls va donar cristiana sepultura, però a la memòria dels vells romania aquella nefasta visió i per explicar als seus néts com havien estat els temps passats es va iniciar el costum de buidar carbasses imitant la forma d'un crani i fer-les servir com a llanternes.

     

TOTS SANTS, CASTANYADA I HALLOWEEN:

L’ambient festiu a l’entorn de la diada de Tots Sants, cada vegada més, s’està contaminant pel “model americà”. No és infreqüent veure com grups de joves, especialment, celebren la diada disfressat d’éssers fantàstics o monstruosos i com són convocats, a discoteques i altres locals afins, per festejar la ‘nit del Halloween’. És fruit de la progressiva americanització de les nostres vides, influenciades pels mitjans de comunicació. Aquesta celebració importada ha trobat un bon aliat en la nostra castanyada que es veu adornada amb una simbologia i iconografia duta de fora i mancada de significat per si mateixa.

TIPUS DE CREUS:

CREU EGÍPCIA Era un símbol de vida, probablement també de vida eterna. El cercle superior representa a la dona i la recta a l'home. Els egipcis la consideraven una clau màgica que obria la frontera a la immortalitat.	CREU LLATINA També coneguda com creu ordinària en llatí, és el símbol més utilitzat per les diferents confessions del cristianisme. Representa la mort de Jesucrist i la seva resurrecció posterior, d'acord amb els textos del Nou Testament.	CREU GREGA Un vell tipus de creu amb braços d'igual longitud. És la simplificació més absoluta del símbol. És la concentració en estat pur. La creu grega ha estat molt emprada durant el període del cristianisme primitiu i per cristians ortodoxos.
CREU DE SAN ANDRES Anomenada així perquè aquest sant va ser crucificat en una creu similar i amb el cap cap avall. És també representació d'humilitat i sofriment. Va ser utilitzada pels romans per marcar les fronteres del seu territori.	CREU TRIOMFAL Representa el triomf final i regnat de Jesucrist sobre el món. També és símbol de l'evangelització mundial.	CREU DE APÒSTOLS Els dotze cercles representen els Apòstols. Al centre el cercle major representa Jesús.
CREU CONTRA EL MAL Gráficamente és la combinació d'una creu llatina amb una fletxa com a símbol de lluita.El resultat gràfic final podria ser la representació d'una espasa de forma esquemàtica.	CREU PAPAL És l'emblema oficial de l'oficina Papal. No s'hauria d'utilitzar per ningú més que pel Papa.De les 3 barres es diu freqüentment que representen les 3 creus sobre el Calvari, però més probable és que representin l'església, al món i al Cel.	CREU DE SANT PERE La creu invertida és un símbol d'humilitat de l'Apòstol Pere. En morir en una creu invertida això es va quedar com un símbol de Sant Pere. En sectes satàniques es pren com a representació del Mal o del diable.
CREU ANCORADA És també el símbol de S. Clemente, Papa de Roma, qui va ser lligat a una àncora i llançat al mar per ordre de l'emperador Trajà. Per als cristians l'àncora és símbol d'Esperança.	CREU DE MALTA Els 8 punts d'aquesta creu representen la regeneració. També es diu que representen a les 8 virtuts. La creu va ser l'emblema dels cavallers de Sant Josep que van ser conduïts pels turcs des de Rodas a Malta.	CREU BASCA o LAUBURU Els bascos diuen Lauburu el símbol de quatre braços que reconeixem com el més representatiu del poble basc.Es troba freqüentment en vells fèretres i en pedres funeràries, i en les Esglésies, a manera de creu cristiana.

CRISMÓ El crismó consisteix en la representació del monograma de Crist ΧΡ. Consisteix en les lletres gregues Χ i Ρ superposades. Va ser adoptat com a emblema per l'emperador Constantí.

CREU CELTA Creu cristiana amb un anell al voltant de la seva intersecció. Utilitzada en la realització de grans creus monumentals de pedra en el cristianisme d'hora irlandès. No s'ha de confondre amb la creu solar. És de les creus més antigues que existeixen.

CREU COPTA Creu emprada pel gnosticisme cristià a Egipte. Consisteix en una creu representada amb dos traços i una creu solar situada sobre el braç superior d'aquesta.Utilitzada pels primers cristians a Egipte fins a la introducció per part de Sant Marc del cristianisme i posteriorment utilitzada pels cristians etíops com a símbol diví.

VÍDEO:

DIFERÈNCIA ENTRE SIGNE I SÍMBOL:

  

ELS SIGNES

Els signes són representacions gràfiques que envolten un significat limitat o restringit, ja poden ser una lletra, paraula, nombre etc. Són informatius i ofereixen significats de les coses. Els signes també ens permeten transmetre informacions al moment de comunicar-nos.

- Per exemple, quan estàs fent una multiplicació i utilitzem una "x". De la mateixa manera, que si estàs escrivint un conte i ho acabes en tres punts suspensius (...) estàs utilitzant signes,o quan llegeixes "Hola!", encara que no estiguis escoltant a ningú dient-lo, saps que és una salutació que es diu amb entusiasme; i tot gràcies al signe d'exclamació del final.

ELS SÍMBOLS

Els símbols són representacions de les coses, es podria dir que també són metàfores. El seu significat no és limitat o concret com en el cas dels signes, sinó que són una mica més subjectiu. Poden ser una figura o una imatge, que ja sigui per analogia o per convenció es fan servir per a referir-se a una realitat. 

- Per exemple, una creu és el símbol del cristianisme o n'hi ha de símbols fins i tot per als elements químics.

Al món hi ha símbols que són reconeguts per la immensa majoria de cultures.Però en ser abstractes i subjectius, requereixen interpretacions i és possible que en alguns grups interpretin un símbol d'una manera i d'altres d'una altra. 

- Per Exemple, l'esvàstica; per a molts és el símbol dels nazis, però en països com l'Índia, té significats positius com "feliçment", "salut", "amb Èxit" etc.Moltes coses poden ser símbols, incloent els colors; perquè per exemple, el color groc, simbolitza alegria i intel·ligència, de la mateixa manera que una poma mossegada ha passat a ser el símbol d'Apple.