CASTANYADA:
La Castanyada és una festa popular dels Països Catalans, tot i que en molts llocs s'ha perdut a diferència de Catalunya, que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la castanyada és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). Com el halloween dels països anglosaxons, o el Magosto de les terres asturianes, lleoneses o gallegues; la castanyada catalana prové d'una antiga festa ritual funerària.
- Història:
La castanyada s'origina a finals del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menjars com llegums i fruita seca i els pans votius de l'oferta als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets o panellons. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.
- Figura de la Castanyera:
Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abrigar i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer, amb faldilles de sargil molt amples i folrades, amb davantal de cànem i llana. Al cap duien una caputxa de llana, la duien lligada al coll. El bagatge de les castanyeres era també ben diferent del d'ara. Empraven fogons de terrissa semblants a una copa, i així eren anomenats. Donaven vuit castanyes per un "quarto", equivalent a tres cèntims de la nostra moneda.
- La festa:
En els dies compresos entre l'1 de novembre, dia de Tots Sants i l'11 de novembre, dia de Sant Martí, se sol celebrar aquesta festa on no falten les castanyes torrades al foc, el vi nou i els xoriços.
La festa consisteix a realitzar una foguera i, un cop hi ha brases, s'hi col·loca a sobre un cilindre metàl·lic amb forats a la base, anomenat tambor. Sobre aquest recipient, s'estenen les castanyes a les quals prèviament se'ls ha realitzat un tall en un extrem perquè no saltin o explotin. Un cop rostides es pelen i es mengen.
És comú ensutjar la cara amb les restes de la foguera, saltar les fogueres ja que porta sort així com realitzar diferents jocs tradicionals, explicar contes i cantar cançons populars.
La festa consisteix a realitzar una foguera i, un cop hi ha brases, s'hi col·loca a sobre un cilindre metàl·lic amb forats a la base, anomenat tambor. Sobre aquest recipient, s'estenen les castanyes a les quals prèviament se'ls ha realitzat un tall en un extrem perquè no saltin o explotin. Un cop rostides es pelen i es mengen.
És comú ensutjar la cara amb les restes de la foguera, saltar les fogueres ja que porta sort així com realitzar diferents jocs tradicionals, explicar contes i cantar cançons populars.
HALLOWEEN:
Halloween és una festivitat tradicional heretada de les celebracions d'origen celta, que s'ha estès ràpidament arreu del món i, en especial, pels països anglosaxons. Amb l'arribada del cristianisme es va establir el primer dia de novembre com a Dia de Tots Sants. En aquell moment, el 31 d'octubre es va convertir en “All Hallows Eve”, d'on va sortir la paraula Halloween.
Moltes de les tradicions de Halloween es van convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos portaren als Estats Units en el segle XIX. A partir d'aquí, la tradició, per la colonització cultural dels Estats Units d'Amèrica, es va començar a estendre per la resta del món, i fins i tot ha arribat a absorbir els costums que portava associats el Dia de Tots Sants, passant alguna de les seves tradicions a la vigília.
Una de les tradicions més estesa és la del Trick or treat ("broma o regal"). Els nens, disfressats per l'ocasió, van de casa en casa demanant petits regals tals com llaminadures fent la pregunta «trick or treat?». El trick («broma») és una lleu amenaça de dur a terme alguna trapelleria contra els propietaris de la casa si no es dóna cap treat («regal»).
Moltes de les tradicions de Halloween es van convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos portaren als Estats Units en el segle XIX. A partir d'aquí, la tradició, per la colonització cultural dels Estats Units d'Amèrica, es va començar a estendre per la resta del món, i fins i tot ha arribat a absorbir els costums que portava associats el Dia de Tots Sants, passant alguna de les seves tradicions a la vigília.
Una de les tradicions més estesa és la del Trick or treat ("broma o regal"). Els nens, disfressats per l'ocasió, van de casa en casa demanant petits regals tals com llaminadures fent la pregunta «trick or treat?». El trick («broma») és una lleu amenaça de dur a terme alguna trapelleria contra els propietaris de la casa si no es dóna cap treat («regal»).
- Etimologia:
Origen cristià
La paraula "Halloween" és al voltant de l’any 1745 i és d'origen cristià. La paraula "Halloween" significa "nit santa". Ve d'un terme escocès per All Hallows' Eve (la vigília del Tots Sants). Amb el temps, "(All) Hallow (s) Eve (n)" es va convertir en "Halloween". Encara que la frase "All Hallows" es troba en anglès antic, "All Hallows' Eve" en si mateixa no es veu fins a 1556.
Origen celta
Hi ha una altra versió que diu que la paraula Halloween pertany a la cultura celta, per tant és anterior a la llengua anglesa. Segons una llegenda el Halloween es va originar a les actuals terres irlandeses. Fa molts anys hi havia un rei celta que decorava l'entrada de la seva residència amb els caps tallats i enclavats en pals dels seus enemics vençuts en batalla. Els celtes creien que el cap era l'habitacle de l'ànima i no enterrar el cap era una falta greu de respecte. Però l'objectiu d'aquest rei no era només demostrar que no tenia por dels seus enemics. Un cop penjats els caps permetia que les aus rapinyaires es mengessin els ulls i la carn, i quan ja no en quedava més que el crani el feia servir de llanterna. Temps més tard van arribar a aquelles terres uns monjos que van convertir al cristianisme els irlandesos i els van convèncer que no estava bé vantar-se d'haver matat, ni que fos dels enemics. Als caps se'ls va donar cristiana sepultura, però a la memòria dels vells romania aquella nefasta visió i per explicar als seus néts com havien estat els temps passats es va iniciar el costum de buidar carbasses imitant la forma d'un crani i fer-les servir com a llanternes.
TOTS SANTS, CASTANYADA I HALLOWEEN:
L’ambient festiu a l’entorn de la diada de Tots Sants, cada vegada més, s’està contaminant pel “model americà”. No és infreqüent veure com grups de joves, especialment, celebren la diada disfressat d’éssers fantàstics o monstruosos i com són convocats, a discoteques i altres locals afins, per festejar la ‘nit del Halloween’. És fruit de la progressiva americanització de les nostres vides, influenciades pels mitjans de comunicació. Aquesta celebració importada ha trobat un bon aliat en la nostra castanyada que es veu adornada amb una simbologia i iconografia duta de fora i mancada de significat per si mateixa.
