ANY LITÚRGIC

• EL CALENDARI LITÚRGIC:

El calendari litúrgic, relacionat amb els cicles del sol i la lluna, serveix per situar les diferents festes que celebra la litúrgia cristiana al llarg i que es distribueixen en diversos períodes.

1.- L’any litúrgic s’inicia amb el temps d’Advent, que comença el diumenge següent a la festa de Crist Rei. L'Advent és un temps que dura quatre diumenges per preparar el naixement del fill de Déu.

2.- El temps de Nadal s'allarga des del 25 de desembre, festa del naixement de Jesús a Betlem, fins al dia 6 de gener, festa de l’epifania del Senyor.

3.- El temps de durant l’any comença el 7 de gener i perdura fins al dimecres de Cendra.

4.- El temps de Quaresma és un temps de penitència que s'inicia amb el dimecres de Cendra i consta de 6 diumenges amb les seves corresponents setmanes. El temps de Setmana Santa comença amb el Diumenge de Rams i acaba el dissabte anterior a la Pasqua de Resurrecció, són els dies de la passió i mort de Jesús a la Creu.

5.- El temps de Pasqua comença el diumenge de Resurrecció, una festa mòbil que sempre es celebra el diumenge posterior al primer pleniluni de l'equinocci de primavera. Comprèn 7 setmanes i finalitza amb el diumenge de Pentecosta, també conegut com a Pasqua Granada.

6.- El temps de durant l'any es reprèn l'endemà de la festa de Pentecosta i dura fins al final de l’any litúrgic.

L'esglèsia càtolica celebra l'obra salvadora del Senyor en dies determinats al llarg de l'any. L'any litúrgic representa la celebració actualitzada de les etapes més important d'aquest pla salvador. Cada setmana, el diumenge, commemora la seva resurrecció, i una vegada cada any la celebra especialment, juntament amb la seva passió, en la màxima solemnitat de la Pasqua. La Pasqua és més important de les festes cristianes; des de l'any 325 se celebra el diumenge següent a la lluna plena després de l'equinocci de primavera, i a partir d'aquesta data s'organitza el calendari de l'any litúrgic.

L'any litúrgic s'inicia el primer diumenge d'Advent que s'escau normalment a finals del mes de novembre o a principis de desembre i acaba la setmana 34 del Temps Ordinari. Es fonamenta en dos ritmes que es completen entre si:

• Propi del Temps: que segueix els Misteris de Crist: Advent, Nadal, Quaresma, Pasqua i Temps Ordinari.
• Propi dels Sants: que recull les celebracions fixes en el calendari de la Mare de Déu i els Sants.

El denominador comú de tots dos és la celebració del Misteri de Crist.

• Advent: 4 setmanes. Ornaments morats.
• Nadal: des de la nit del 24 de desembre fins a la festivitat del Baptisme del Senyor. Ornaments blancs.
• Quaresma: des del dimecres de Cendra al dijous Sant al matí. Ornaments morats, excepte el diumenge de Rams, que són vermells.
• Pasqua:

- Dijous Sant. Ornaments blancs

- Divendres Sant. Ornaments vermells.

- Dissabte Sant. Ornaments vermells (per a la litúrgia de les Hores)

- Diumenge de Pasqua: Vetlla Pascual i diumenge de Pasqua. Ornaments blancs.

- Cinquantena Pasqual: Des del diumenge de Pasqua (ornaments blancs), fins al diumenge de Pasqua de Pentecosta ( Ornaments vermells).

• Temps Ordinari: 33 o 34 setmanes que acaben en el Diumenge de Crist Rei. Ornaments verds.

SIGNIFICAT DELS COLORS:

El significat dels colors és en moltes ocasions fruit d'interpretacions dels diversos autors i fetes a posteriori al seu ús litúrgic. En cap cas són oficials.

• Verd: simbolitza l'esperança. És emprat durant el Temps Ordinari, entre el Nadal i la Quaresma, i des de Pentecosta fins a l'Advent.
• Morat: simbolitza la preparació espiritual. Es fa servir, a excepció de les solemnitats que se celebrin en aquests períodes, durant l'Advent i la Quaresma. També es fa servir per al sagrament de la Reconciliació i, en general, en tota mena d'actes penitencials. Des de la reforma litúrgica de Pau VI també es fa servir per als difunts.
• Rosa: representa una relaxació del rigor penitencial, i es fa servir a la missa del diumenge Gaudete  i del diumenge Laetare  per indicar la proximitat de Nadal i de Pasqua, respectivament.
• Blanc: simbolitza la pau i l'alegria, així com la virtut de la fe. Es fa servir en els moments principals del calendari litúrgic.
• Blau cel: simbolitza la puresa i la virginitat, i es fa servir per la solemnitat de la Immaculada Concepció, tot i que també pot fer-se servir per a altres festes de la Mare de Déu. Només es fa servir a Espanya.
• Vermell: simbolitza la sang del martiri i la força de l'Esperit Sant; a més de referir-se a la virtut de la caritat. Es fa servir principalment a les festes de la Passió del Senyor, així com els dies del Triduum Pasqual; a les festes de l'Esperit Sant o a les festes dels Sants Màrtirs. A la Santa Seu es fa servir com a color de dol pels funerals del Papa o d'un cardenal.
• Negre: simbolitza el dol, i es feia servir a les celebracions d'exèquies i als enterraments, quedant ara com un ús potestatiu després de la reforma litúrgica de Pau VI i s'ha substituït pel morat, més adient segons les teologies del Vaticà II.

L'Advent:

L'Advent és el primer període de l'any litúrgic cristià, que consisteix en un temps de preparació espiritual per a la celebració del naixement de Jesús. La seva durada sol ser de 22 a 28 dies, atès que l'integren necessàriament els quatre diumenges més pròxims a la festivitat de la Nativitat però, en el cas de l'Església ortodoxa, l'Advent s'estén per 40 dies, des del 28 de novembre fins al 6 de gener.

Els fidels cristians consideren l'Advent com un temps de pregària i de reflexió caracteritzat per l'espera vigilant, és a dir, temps d'esperança i de vigília, de penediment, de perdó i d'alegria. A l'Església ortodoxa, l'Advent inclou com a nota particular una abstinència estricta de certs aliments, que es torna en un dejuni estricte en el cas de l'Església ortodoxa copte

Amb particularitats litúrgiques pròpies, pràcticament totes les Esglésies cristianes històriques celebren aquest temps: l'Església catòlica apostòlica romana, l'Església catòlica apostòlica ortodoxa, la Comunió Anglicana, les esglésies protestants, l'Església ortodoxa copta, entre d'altres.

Durant l'Advent, es col·loca en les esglésies i també en algunes llars una corona de branques de pi, anomenada corona d'Advent, amb quatre espelmes, una per cada diumenge d'Advent. Hi ha una petita tradició d'advent: a cadascuna d'aquestes quatre espelmes s'assigna una virtut que s'ha de millorar durant aquesta setmana, per exemple: la primera, l'amor; la segona, la pau; la tercera, la tolerància i la quarta, la fe.

Els diumenges d'Advent, la família o la comunitat es reuneix entorn de la corona d'Advent. Després, es llegeix la Bíblia i es fa alguna meditació. La corona es pot portar al temple per ser beneïda pel sacerdot.

Característiques Advent:

• Començament: L'Advent és el començament de l'any litúrgic, i comença el diumenge següent de la festa de Jesucrist.
• Fi: Advent ve d'"adventus", o sigui, vinguda, arribada, proper al 30 de novembre i acaba el 24 de desembre. Forma una unitat amb Nadal i l'Epifania.
• Color: La litúrgia en aquest temps és morada.
• Sentit: El sentit de l'advent és avivar en els creients l'espera del Senyor.
• Duració: Dura 4 setmanes.
• Parts: Es pot parlar de 2 parts en l'advent:

1- des del primer diumenge fins al 16 de desembre, amb marcat caràcter escatològic, mirant la vinguda del Senyor al final dels temps;

2- des del 17 de desembre al 24 de desembre, és l'anomenada "Setmana Santa del Nadal" i s'orienta a preparar més explícitament la vinguda de Jesucrist, en la història del Nadal.

• Personatges: les lectures bíbliques d'aquest temps d'advent estan tretes sobretot del Llibre d'Isaïes; també es recullen els passatges més profètics de l'Antic Testament assenyalant l'arribada del Messies. Isaïes, Joan Baptista i Maria de Natzaret són els models de creients que l'Església ofereix als fidels per preparar la vinguda de Jesús.