Dia de Sant Valentí
El Dia de Sant Valentí és una celebració tradicional en alguns països anglosaxons, exportada a altres cultures, en la qual els nuvis, enamorats o esposos s'expressen el seu amor o afecte mútuament que se celebra el 14 de febrer. En molts països és considerat el Dia dels Enamorats, celebrat en aquesta data perquè es creia que era el dia en què les aus triaven parella.
Des del segle XIX es va introduir l'intercanvi de postals produïdes massivament. A aquesta pràctica s'hi va afegir la de donar altres tipus de regals com ara roses i xocolates, normalment regalats pels homes a les dones. Als Estats Units, aquesta celebració també es va començar a associar amb una salutació d'amor platònic de "Happy Valentine's". Típicament el Dia de Sant Valentí ha estat una festa occidental però últimament s'ha estès a altres països, com el Japó, la Xina i Taiwan. A Catalunya el dia dels enamorats se celebra el 23 d'abril, Sant Jordi, i a la ciutat de València i la rodalia, el 9 d'Octubre, Sant Donís.
- ORIGEN:
La diada fa referència a Sant Valentí, nom de diversos sants, dos dels quals fan la seva festivitat litúrgica el 14 de febrer: el bisbe sant Valentí de Terni i el màrtir Valentí de Roma. De fet, se'n sap ben poc d'aquests sants i s'ha dubtat que siguin més d'un, que la tradició ha duplicat, o que, fins i tot, tinguin caràcter llegendari. El 1969, per no haver-hi proves de l'existència del bisbe de Terni, va ésser suprimit del calendari catòlic dels sants, mentre que s'hi mantenia el màrtir romà, però continua essent al Martirologi romà com a objecte de veneració.
La festa litúrgica de Sant Valentí va ser declarada per primer cop sobre l'any 498 pel papa Gelasi I. Afirmar que la creació d'aquesta festivitat pot haver estat un intent d'eliminar la celebració de les lupercàlies, festivitats paganes celebrades el 15 de febrer, com diuen alguns, no té gaire sentit, ja que en tenir cada dia de l'any catòlic un o més sants, és evident que sempre correspondrà a alguna de les innumerables festes del calendari romà antic. No hi ha, per tant, vinculació entre el patronatge dels enamorats i les festes romanes.
De fet, aquesta vinculació és tardana i no comença a esmentar-se fins al final de l'Edat mitjana a França i Anglaterra quan apareix la llegenda que Sant Valentí havia casat parelles en secret després que el matrimoni fos prohibit per l'emperador Claudi II. En tot cas, el patronatge sobre els enamorats no s'estableix fins al segle XVIII a Anglaterra. Una altra llegenda diu que és patró dels enamorats perquè la seva festa coincideix amb el moment de l'any en què els ocells comencen a aparellar-se.
- SIMBOLISME SANT VALENTÍ:
Un dels costums més coneguts del Dia dels Enamorats és l'intercanvi de regals entre les parelles. Alguns obsequis, com les flors i bombons són característics d'aquesta celebració, però també hi ha altres objectes que identifiquen a l'amor.
Targetes
Des de l'origen de les festes en honor a Lupercus, els joves romans de tots dos sexes buscaven a les seves parelles a mitjans de febrer. Quan aquestes festes paganes van ser prohibides per l'Església catòlica, els joves romans van decidir continuar amb la tradició d'enviar cartes d'amor a les joves que volien festejar, cada 14 de febrer. Era típic signar aquests missatges amb el pseudònim de Sant Valentí.
Cupido
Un petit home nu, armat amb fletxes xopes en una poció amorosa, va esdevenir la imatge de la targeta que tothom coneixia com "les valentines".
Bombons
Bombons de xocolata, els més comuns són els que es presenten en caixes amb forma de cor. Representen el costat dolç de l'amor.
"XXX" com la representació de "petons"
El costum de representar els petons en una carta amb tres creus es remunta a principis de l'era cristiana, quan una "x" tenia la força d'un jurament. La creu era un símbol doblement religiós ja que feia referència a la creu del Calvari i també a la primera lletra del nom de Crist en Grec, Xristós.
Perfum
L'home primitiu vessava un desodorant sobre el cadàver de l'animal sacrificat per dissimular l'olor de la carn cremada, subhasta que al 3000 aC, van decidir adoptar les fragàncies dels fruits i les flors. Després de la caiguda de l'Imperi Romà, els perfums van continuar fabricant-se, però a Orient. Des d'allà, els croats van ser els responsables de revifar l'interès d'Europa per l'elaboració de les fragàncies. Avui dia, és un dels regals que més es fan.
Flors
El llenguatge de les flors troba les seves arrels en l'any 1600 a Constantinoble. Són el detall perfecte del romanç i cadascuna d'elles amaga un simbolisme especial. La rosa és per excel·lència la missatgera de l'amor. Els clavells, per la seva banda, expressen fascinació, mentre que els gessamins manifesten l'esperança i les liles, la dolçor del primer amor.
