Simbologia Sant Valentí

Dia de Sant Valentí

El Dia de Sant Valentí és una celebració tradicional en alguns països anglosaxons, exportada a altres cultures, en la qual els nuvis, enamorats o esposos s'expressen el seu amor o afecte mútuament que se celebra el 14 de febrer. En molts països és considerat el Dia dels Enamorats, celebrat en aquesta data perquè es creia que era el dia en què les aus triaven parella.

Des del segle XIX es va introduir l'intercanvi de postals produïdes massivament. A aquesta pràctica s'hi va afegir la de donar altres tipus de regals com ara roses i xocolates, normalment regalats pels homes a les dones. Als Estats Units, aquesta celebració també es va començar a associar amb una salutació d'amor platònic de "Happy Valentine's". Típicament el Dia de Sant Valentí ha estat una festa occidental però últimament s'ha estès a altres països, com el Japó, la Xina i Taiwan. A Catalunya el dia dels enamorats se celebra el 23 d'abril, Sant Jordi, i a la ciutat de València i la rodalia, el 9 d'Octubre, Sant Donís.

• ORIGEN:

Aquesta data, ha adoptat diferents noms, Dia de Sant Valentí, Dia dels enamorats o Dia de l'amor i l'amistat.

La diada fa referència a Sant Valentí, nom de diversos sants, dos dels quals fan la seva festivitat litúrgica el 14 de febrer: el bisbe sant Valentí de Terni i el màrtir Valentí de Roma. De fet, se'n sap ben poc d'aquests sants i s'ha dubtat que siguin més d'un, que la tradició ha duplicat, o que, fins i tot, tinguin caràcter llegendari. El 1969, per no haver-hi proves de l'existència del bisbe de Terni, va ésser suprimit del calendari catòlic dels sants, mentre que s'hi mantenia el màrtir romà, però continua essent al Martirologi romà com a objecte de veneració.

La festa litúrgica de Sant Valentí va ser declarada per primer cop sobre l'any 498 pel papa Gelasi I. Afirmar que la creació d'aquesta festivitat pot haver estat un intent d'eliminar la celebració de les lupercàlies, festivitats paganes celebrades el 15 de febrer, com diuen alguns, no té gaire sentit, ja que en tenir cada dia de l'any catòlic un o més sants, és evident que sempre correspondrà a alguna de les innumerables festes del calendari romà antic. No hi ha, per tant, vinculació entre el patronatge dels enamorats i les festes romanes.

De fet, aquesta vinculació és tardana i no comença a esmentar-se fins al final de l'Edat mitjana a França i Anglaterra quan apareix la llegenda que Sant Valentí havia casat parelles en secret després que el matrimoni fos prohibit per l'emperador Claudi II. En tot cas, el patronatge sobre els enamorats no s'estableix fins al segle XVIII a Anglaterra. Una altra llegenda diu que és patró dels enamorats perquè la seva festa coincideix amb el moment de l'any en què els ocells comencen a aparellar-se.

• SIMBOLISME SANT VALENTÍ:

Un dels costums més coneguts del Dia dels Enamorats és l'intercanvi de regals entre les parelles. Alguns obsequis, com les flors i bombons són característics d'aquesta celebració, però també hi ha altres objectes que identifiquen a l'amor.

Targetes

Des de l'origen de les festes en honor a Lupercus, els joves romans de tots dos sexes buscaven a les seves parelles a mitjans de febrer. Quan aquestes festes paganes van ser prohibides per l'Església catòlica, els joves romans van decidir continuar amb la tradició d'enviar cartes d'amor a les joves que volien festejar, cada 14 de febrer. Era típic signar aquests missatges amb el pseudònim de Sant Valentí.

Cupido

Un petit home nu, armat amb fletxes xopes en una poció amorosa, va esdevenir la imatge de la targeta que tothom coneixia com "les valentines".

Bombons

Bombons de xocolata, els més comuns són els que es presenten en caixes amb forma de cor. Representen el costat dolç de l'amor.

"XXX" com la representació de "petons"

El costum de representar els petons en una carta amb tres creus es remunta a principis de l'era cristiana, quan una "x" tenia la força d'un jurament. La creu era un símbol doblement religiós ja que feia referència a la creu del Calvari i també a la primera lletra del nom de Crist en Grec, Xristós.

Perfum

L'home primitiu vessava un desodorant sobre el cadàver de l'animal sacrificat per dissimular l'olor de la carn cremada, subhasta que al 3000 aC, van decidir adoptar les fragàncies dels fruits i les flors. Després de la caiguda de l'Imperi Romà, els perfums van continuar fabricant-se, però a Orient. Des d'allà, els croats van ser els responsables de revifar l'interès d'Europa per l'elaboració de les fragàncies. Avui dia, és un dels regals que més es fan.

Flors

El llenguatge de les flors troba les seves arrels en l'any 1600 a Constantinoble. Són el detall perfecte del romanç i cadascuna d'elles amaga un simbolisme especial. La rosa és per excel·lència la missatgera de l'amor. Els clavells, per la seva banda, expressen fascinació, mentre que els gessamins manifesten l'esperança i les liles, la dolçor del primer amor.

Video sobre la meva vida

ANY LITÚRGIC

• EL CALENDARI LITÚRGIC:

El calendari litúrgic, relacionat amb els cicles del sol i la lluna, serveix per situar les diferents festes que celebra la litúrgia cristiana al llarg i que es distribueixen en diversos períodes.

1.- L’any litúrgic s’inicia amb el temps d’Advent, que comença el diumenge següent a la festa de Crist Rei. L'Advent és un temps que dura quatre diumenges per preparar el naixement del fill de Déu.

2.- El temps de Nadal s'allarga des del 25 de desembre, festa del naixement de Jesús a Betlem, fins al dia 6 de gener, festa de l’epifania del Senyor.

3.- El temps de durant l’any comença el 7 de gener i perdura fins al dimecres de Cendra.

4.- El temps de Quaresma és un temps de penitència que s'inicia amb el dimecres de Cendra i consta de 6 diumenges amb les seves corresponents setmanes. El temps de Setmana Santa comença amb el Diumenge de Rams i acaba el dissabte anterior a la Pasqua de Resurrecció, són els dies de la passió i mort de Jesús a la Creu.

5.- El temps de Pasqua comença el diumenge de Resurrecció, una festa mòbil que sempre es celebra el diumenge posterior al primer pleniluni de l'equinocci de primavera. Comprèn 7 setmanes i finalitza amb el diumenge de Pentecosta, també conegut com a Pasqua Granada.

6.- El temps de durant l'any es reprèn l'endemà de la festa de Pentecosta i dura fins al final de l’any litúrgic.

L'esglèsia càtolica celebra l'obra salvadora del Senyor en dies determinats al llarg de l'any. L'any litúrgic representa la celebració actualitzada de les etapes més important d'aquest pla salvador. Cada setmana, el diumenge, commemora la seva resurrecció, i una vegada cada any la celebra especialment, juntament amb la seva passió, en la màxima solemnitat de la Pasqua. La Pasqua és més important de les festes cristianes; des de l'any 325 se celebra el diumenge següent a la lluna plena després de l'equinocci de primavera, i a partir d'aquesta data s'organitza el calendari de l'any litúrgic.

L'any litúrgic s'inicia el primer diumenge d'Advent que s'escau normalment a finals del mes de novembre o a principis de desembre i acaba la setmana 34 del Temps Ordinari. Es fonamenta en dos ritmes que es completen entre si:

• Propi del Temps: que segueix els Misteris de Crist: Advent, Nadal, Quaresma, Pasqua i Temps Ordinari.
• Propi dels Sants: que recull les celebracions fixes en el calendari de la Mare de Déu i els Sants.

El denominador comú de tots dos és la celebració del Misteri de Crist.

• Advent: 4 setmanes. Ornaments morats.
• Nadal: des de la nit del 24 de desembre fins a la festivitat del Baptisme del Senyor. Ornaments blancs.
• Quaresma: des del dimecres de Cendra al dijous Sant al matí. Ornaments morats, excepte el diumenge de Rams, que són vermells.
• Pasqua:

- Dijous Sant. Ornaments blancs

- Divendres Sant. Ornaments vermells.

- Dissabte Sant. Ornaments vermells (per a la litúrgia de les Hores)

- Diumenge de Pasqua: Vetlla Pascual i diumenge de Pasqua. Ornaments blancs.

- Cinquantena Pasqual: Des del diumenge de Pasqua (ornaments blancs), fins al diumenge de Pasqua de Pentecosta ( Ornaments vermells).

• Temps Ordinari: 33 o 34 setmanes que acaben en el Diumenge de Crist Rei. Ornaments verds.

SIGNIFICAT DELS COLORS:

El significat dels colors és en moltes ocasions fruit d'interpretacions dels diversos autors i fetes a posteriori al seu ús litúrgic. En cap cas són oficials.

• Verd: simbolitza l'esperança. És emprat durant el Temps Ordinari, entre el Nadal i la Quaresma, i des de Pentecosta fins a l'Advent.
• Morat: simbolitza la preparació espiritual. Es fa servir, a excepció de les solemnitats que se celebrin en aquests períodes, durant l'Advent i la Quaresma. També es fa servir per al sagrament de la Reconciliació i, en general, en tota mena d'actes penitencials. Des de la reforma litúrgica de Pau VI també es fa servir per als difunts.
• Rosa: representa una relaxació del rigor penitencial, i es fa servir a la missa del diumenge Gaudete  i del diumenge Laetare  per indicar la proximitat de Nadal i de Pasqua, respectivament.
• Blanc: simbolitza la pau i l'alegria, així com la virtut de la fe. Es fa servir en els moments principals del calendari litúrgic.
• Blau cel: simbolitza la puresa i la virginitat, i es fa servir per la solemnitat de la Immaculada Concepció, tot i que també pot fer-se servir per a altres festes de la Mare de Déu. Només es fa servir a Espanya.
• Vermell: simbolitza la sang del martiri i la força de l'Esperit Sant; a més de referir-se a la virtut de la caritat. Es fa servir principalment a les festes de la Passió del Senyor, així com els dies del Triduum Pasqual; a les festes de l'Esperit Sant o a les festes dels Sants Màrtirs. A la Santa Seu es fa servir com a color de dol pels funerals del Papa o d'un cardenal.
• Negre: simbolitza el dol, i es feia servir a les celebracions d'exèquies i als enterraments, quedant ara com un ús potestatiu després de la reforma litúrgica de Pau VI i s'ha substituït pel morat, més adient segons les teologies del Vaticà II.

L'Advent:

L'Advent és el primer període de l'any litúrgic cristià, que consisteix en un temps de preparació espiritual per a la celebració del naixement de Jesús. La seva durada sol ser de 22 a 28 dies, atès que l'integren necessàriament els quatre diumenges més pròxims a la festivitat de la Nativitat però, en el cas de l'Església ortodoxa, l'Advent s'estén per 40 dies, des del 28 de novembre fins al 6 de gener.

Els fidels cristians consideren l'Advent com un temps de pregària i de reflexió caracteritzat per l'espera vigilant, és a dir, temps d'esperança i de vigília, de penediment, de perdó i d'alegria. A l'Església ortodoxa, l'Advent inclou com a nota particular una abstinència estricta de certs aliments, que es torna en un dejuni estricte en el cas de l'Església ortodoxa copte

Amb particularitats litúrgiques pròpies, pràcticament totes les Esglésies cristianes històriques celebren aquest temps: l'Església catòlica apostòlica romana, l'Església catòlica apostòlica ortodoxa, la Comunió Anglicana, les esglésies protestants, l'Església ortodoxa copta, entre d'altres.

Durant l'Advent, es col·loca en les esglésies i també en algunes llars una corona de branques de pi, anomenada corona d'Advent, amb quatre espelmes, una per cada diumenge d'Advent. Hi ha una petita tradició d'advent: a cadascuna d'aquestes quatre espelmes s'assigna una virtut que s'ha de millorar durant aquesta setmana, per exemple: la primera, l'amor; la segona, la pau; la tercera, la tolerància i la quarta, la fe.

Els diumenges d'Advent, la família o la comunitat es reuneix entorn de la corona d'Advent. Després, es llegeix la Bíblia i es fa alguna meditació. La corona es pot portar al temple per ser beneïda pel sacerdot.

Característiques Advent:

• Començament: L'Advent és el començament de l'any litúrgic, i comença el diumenge següent de la festa de Jesucrist.
• Fi: Advent ve d'"adventus", o sigui, vinguda, arribada, proper al 30 de novembre i acaba el 24 de desembre. Forma una unitat amb Nadal i l'Epifania.
• Color: La litúrgia en aquest temps és morada.
• Sentit: El sentit de l'advent és avivar en els creients l'espera del Senyor.
• Duració: Dura 4 setmanes.
• Parts: Es pot parlar de 2 parts en l'advent:

1- des del primer diumenge fins al 16 de desembre, amb marcat caràcter escatològic, mirant la vinguda del Senyor al final dels temps;

2- des del 17 de desembre al 24 de desembre, és l'anomenada "Setmana Santa del Nadal" i s'orienta a preparar més explícitament la vinguda de Jesucrist, en la història del Nadal.

• Personatges: les lectures bíbliques d'aquest temps d'advent estan tretes sobretot del Llibre d'Isaïes; també es recullen els passatges més profètics de l'Antic Testament assenyalant l'arribada del Messies. Isaïes, Joan Baptista i Maria de Natzaret són els models de creients que l'Església ofereix als fidels per preparar la vinguda de Jesús.

SIMBOLISME DE LA CASTANYADA I HALLOWEEN:

CASTANYADA:

La Castanyada és una festa popular dels Països Catalans, tot i que en molts llocs s'ha perdut a diferència de Catalunya, que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la castanyada és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). Com el halloween dels països anglosaxons, o el Magosto de les terres asturianes, lleoneses o gallegues; la castanyada catalana prové d'una antiga festa ritual funerària.

- Història:

La castanyada s'origina a finals del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menjars com llegums i fruita seca i els pans votius de l'oferta als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets o panellons. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.

- Figura de la Castanyera:

Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abrigar i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer, amb faldilles de sargil molt amples i folrades, amb davantal de cànem i llana. Al cap duien una caputxa de llana, la duien lligada al coll. El bagatge de les castanyeres era també ben diferent del d'ara. Empraven fogons de terrissa semblants a una copa, i així eren anomenats. Donaven vuit castanyes per un "quarto", equivalent a tres cèntims de la nostra moneda.

      

- La festa:

En els dies compresos entre l'1 de novembre, dia de Tots Sants i l'11 de novembre, dia de Sant Martí, se sol celebrar aquesta festa on no falten les castanyes torrades al foc, el vi nou i els xoriços.
La festa consisteix a realitzar una foguera i, un cop hi ha brases, s'hi col·loca a sobre un cilindre metàl·lic amb forats a la base, anomenat tambor. Sobre aquest recipient, s'estenen les castanyes a les quals prèviament se'ls ha realitzat un tall en un extrem perquè no saltin o explotin. Un cop rostides es pelen i es mengen.
És comú ensutjar la cara amb les restes de la foguera, saltar les fogueres ja que porta sort així com realitzar diferents jocs tradicionals, explicar contes i cantar cançons populars.

HALLOWEEN:

Halloween és una festivitat tradicional heretada de les celebracions d'origen celta, que s'ha estès ràpidament arreu del món i, en especial, pels països anglosaxons. Amb l'arribada del cristianisme es va establir el primer dia de novembre com a Dia de Tots Sants. En aquell moment, el 31 d'octubre es va convertir en “All Hallows Eve”, d'on va sortir la paraula Halloween.

Moltes de les tradicions de Halloween es van convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos portaren als Estats Units en el segle XIX. A partir d'aquí, la tradició, per la colonització cultural dels Estats Units d'Amèrica, es va començar a estendre per la resta del món, i fins i tot ha arribat a absorbir els costums que portava associats el Dia de Tots Sants, passant alguna de les seves tradicions a la vigília.

Una de les tradicions més estesa és la del Trick or treat ("broma o regal"). Els nens, disfressats per l'ocasió, van de casa en casa demanant petits regals tals com llaminadures fent la pregunta «trick or treat?». El trick («broma») és una lleu amenaça de dur a terme alguna trapelleria contra els propietaris de la casa si no es dóna cap treat («regal»).

    

- Etimologia:

Origen cristià

La paraula "Halloween" és al voltant de l’any 1745 i és d'origen cristià. La paraula "Halloween" significa "nit santa". Ve d'un terme escocès per All Hallows' Eve (la vigília del Tots Sants). Amb el temps, "(All) Hallow (s) Eve (n)" es va convertir en "Halloween". Encara que la frase "All Hallows" es troba en anglès antic, "All Hallows' Eve" en si mateixa no es veu fins a 1556.

Origen celta

Hi ha una altra versió que diu que la paraula Halloween pertany a la cultura celta, per tant és anterior a la llengua anglesa. Segons una llegenda el Halloween es va originar a les actuals terres irlandeses. Fa molts anys hi havia un rei celta que decorava l'entrada de la seva residència amb els caps tallats i enclavats en pals dels seus enemics vençuts en batalla. Els celtes creien que el cap era l'habitacle de l'ànima i no enterrar el cap era una falta greu de respecte. Però l'objectiu d'aquest rei no era només demostrar que no tenia por dels seus enemics. Un cop penjats els caps permetia que les aus rapinyaires es mengessin els ulls i la carn, i quan ja no en quedava més que el crani el feia servir de llanterna. Temps més tard van arribar a aquelles terres uns monjos que van convertir al cristianisme els irlandesos i els van convèncer que no estava bé vantar-se d'haver matat, ni que fos dels enemics. Als caps se'ls va donar cristiana sepultura, però a la memòria dels vells romania aquella nefasta visió i per explicar als seus néts com havien estat els temps passats es va iniciar el costum de buidar carbasses imitant la forma d'un crani i fer-les servir com a llanternes.

     

TOTS SANTS, CASTANYADA I HALLOWEEN:

L’ambient festiu a l’entorn de la diada de Tots Sants, cada vegada més, s’està contaminant pel “model americà”. No és infreqüent veure com grups de joves, especialment, celebren la diada disfressat d’éssers fantàstics o monstruosos i com són convocats, a discoteques i altres locals afins, per festejar la ‘nit del Halloween’. És fruit de la progressiva americanització de les nostres vides, influenciades pels mitjans de comunicació. Aquesta celebració importada ha trobat un bon aliat en la nostra castanyada que es veu adornada amb una simbologia i iconografia duta de fora i mancada de significat per si mateixa.