La mort és l'única certesa de l'ésser humà, des de l'inici de la vida també la va acompanyar la mort. És l'última experiència de la vida i és un camí que es recorre en solitari perquè les morts són úniques, igual que les persones. La simbologia de la mort és diferent en cada cultura, igual que els seus ritus funeraris.
Les reflexions sobre la mort han construït diferents postures i diferents símbols per representar-la, des de la calavera, fins a certs tipus d'arbres, a través del temps s'ha construït un imaginari de símbols que es relacionen amb el tema.
La mort i la seva definició:
La mort es defineix, segons el diccionari, com: "la fi de la vida" , prové del llatí "mortem", que significa mort. A Grècia, la mort estava representada per tres deïtats germanes, aquestes deïtats posseïen el fil de la vida dels homes. La primera filava, el naixement; la segona debanava, el desenvolupament; i la tercera, donava el tall final, la mort, els tres estats de la vida representats per la figura d'una dona, que dóna vida però també l'acaba .
La imatge de la mort es representa com un esquelet cobert amb una caputxa, com una dona vestida de blanc, com un ancià, o anciana, com un símbol del final o d'un pas d'una vida a una altra. Representada com temible i com una amiga, una acompanyant. Un ésser que comunica a dos mons, el dels vius, i el dels esperits.
La mort, és un lloc, una persona, un estat, que desperta la necessitat de la interpretació, simbolització, i de representació de l'home per poder personificar, simbolitzar ... construir, un ésser que es pot racionalitzar, entendre, acceptar, afrontar. És una necessitat de quantificar i qualificar el desconegut.
No hay comentarios:
Publicar un comentario